TEATRE CARAMAR

Dos amics es troben després de molts anys. Un li diu a l’altre que ara és ric i té un teatre a les

afores i que vingui a veure una representació. Aquest hi va, i al asseure’s veu una dona i els dos

es miren recíprocament i s’enamoren. Finalment, el seu amic el desperta i s’adona que tot era

un somni.

En el plantejament, el protagonista es troba amb el seu amic Elies Caramar després de molts

anys, aquest li diu que ara és ric i té un teatre a les afores i que vagi a veure alguna

representació algun dia. En acabar de parlar amb el seu amic, es topà amb un espectacle al mig

del carrer amb un rètol que anunciava les funcions del teatre del seu amic. Seguidament es dirigí

a un home i li comprà una entrada.

En arribar al teatre es trobà amb el seu amic i aquest l’abraçà amb cordialitat i li digué que anés

a asseure’s. El protagonista mira a la llotja del seu cantó i va veure una dona que el va voler

enamorar, va decidir aguantar-li la mirada però ella va fer el mateix. Seguidament descriu la

sensació que li produeix aquell teatre. A l’escenari hi havia una dona cantant que un militar

l’havia abandonada, el públic s’engrescava tot picant de mans acompanyant la música. La

següent representació era una dansarina que començà tocant les castanyoles des de fora

l’escenari, ballava una dansa andalusa, i el protagonista l’impactà el joc de ombres que la

dansarina produïa.

Finalment, després de moltes més representacions, l’home tenia por que acabessin i haver

d’enfrontar-se a la dona de la llotja del costat. Finalment es va enlluernar la sala i la seva mirada

va topar amb la seva. De sobte notà com algú el sacsejava i es despertà i contemplà el rostre

del seu amic Elies Caramar. El teatre era buit i Elies el convidà a sopar i atenuà la seva tristesa.