La història comença situant-nos dintre d'un autobús, on hi ha tres homes asseguts, i un d'ells decideix explicar una anècdota de la seva vida.
Aquest home cada dia havia d'anar a treballar a cavall, ja que vivia una mica lluny. Com havia fet el camí tants cops, se'l sabia de memòria. Un dia va haver de tornar a casa més tard, i va voler anar massa depressa amb el cavall, de tal manera que l'animal va relliscar i l'home va caure, però aquest no es va preocupar per l'animal ja que tenia pressa i va decidir continuar el camí a peu. De sobte es va detindre a mirar el cel, on va veure una ratlla i decidí demanar un desig, ''que la seva casa estigués al girar la cantonada'', encara que sabia que seria impossible. Tot i això va continuar caminant i al girar la cantonada va trobar-hi casa seva amb la dona esperant-lo. Davant d'això es va quedar molt sorprés i li va preguntar a ella sobre el canvi de lloc de la casa, però al ser de nit no sabia de que li parlava. L'home va anar al lloc d'origen de la casa però no va trobar res, i un cop explicada l'anècdota, un dels dos companys de l'autobús li va dir que hagués tingut que acceptar el desig sense posar inconvenient.
El conte està escrit l'any en que Calders encara estava exiliat a Mèxic, per tant podria ser una metàfora per explicar l'enyorança de l'autor cap a la seva casa, Catalunya.
El realisme màgic és l'estil d'aquest conte, ja que barreja fets reals amb fets màgics.
Aquest relat com la majoria dels relats de Calders, no té un final acabat, ja que l'autor vol donar a entendre que l'home encara segueix buscant la seva casa.
Finalment cal fer referència a la ironia que es mostra entre la conversa dels diversos homes a l'autobús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada