LA FI

El protagonista narra una anecdota que li va passar quan era jove en un dia festiu, a Barcelona, just davant de la Porta de la Pau. Aquell dia ens explica que se li va acostar una gitana dient-li que ell moriria agafat per una bicicleta. Llavors és quan el protagonista comença a fer una desdramatització de la mort explicant més o menys com seria aquesta mort i com aniria el dia que li passés, com es comportarien i quins serien els comentaris que farien els seus companys davant el fet i com seria l'enterrament, explicant-ho amb un to d'autoridiculització . També nombra l'exili, un tret de la propia vida de Calders, dient que la mort, segurament, l'atraparia a l'exili.

UNA CURIOSITAT AMERICANA

Era un home que tenia una figura extranya al rebedor de casa seva i els seus amics, quan hi anaven, sempre li preguntaven que d'on l'havia tret. Llavors, és quan el protagonista de la història ens comença a explicar aquella peculiaritat: un dia, aquest home, el propietari de la casa, rep una visita d'un colombià que li portava records d'un amic seu, i aprofitava que passava pel país per a dir-li que estaven tota la família bé. L'home invita a passar a dins de casa al colombià. Començen a fer la xerrada i el colombià li diu que li agraden molt les armes, al igual que l'home aquest. Quina casualitat que el colombià en portava una baix l'americana, en concret, una escopeta de titani de luxe. L'altre home, l'agafa per veure-la i sense voler, li pega un tret al colombià. Llavors, el colombià es comença a queixar de mal d'estomac i aquest home li diu que li portarà una aspirina, que amb això li passarà i que no cal anar a l'hospital, ja que, només era com una picada de mosquit. El colombià, despreocupat, li fa cas i s'estira al sofà però se'n adona que poc a poc es va morint. Finalment, el colombià s'acaba morint i l'home aquest no sabia que fer amb el seu cadàver. Decideix penjar-lo a l'armari de la roba i se'n va de viatje. Quan tornà del viatje, el qual s'havia passat tant bé, es troba amb el cadàver dins l'armari, intacte, com un cartró i fins i tot amb bona olor gràcies a les pastilles que ell deixava sempre dins els armaris per a que la roba fes bona olor.
Finalment, decideix desvestir el cadàver, cremar tota la documentació que portava a sobre i vestir-lo amb teles índies i exòtiques, amb faldilles. Quan acabà, el posà palplantat al rebedor de casa. I aquesta és la figura que ell anomenà "una curiositat americana".

LA RATLLA I EL DESIG

La història comença situant-nos dintre d'un autobús, on hi ha tres homes asseguts, i un d'ells decideix explicar una anècdota de la seva vida. 

Aquest home cada dia havia d'anar a treballar a cavall, ja que vivia una mica lluny. Com havia fet el camí tants cops, se'l sabia de memòria. Un dia va haver de tornar a casa més tard, i va voler anar massa depressa amb el cavall, de tal manera que l'animal va relliscar i l'home va caure, però aquest no es va preocupar per l'animal ja que tenia pressa i va decidir continuar el camí a peu. De sobte es va detindre a mirar el cel, on va veure una ratlla i decidí demanar un desig, ''que la seva casa estigués al girar la cantonada'', encara que sabia que seria impossible. Tot i això va continuar caminant i al girar la cantonada va trobar-hi casa seva amb la dona esperant-lo. Davant d'això es va quedar molt sorprés i li va preguntar a ella sobre el canvi de lloc de la casa, però al ser de nit no sabia de que li parlava. L'home va anar al lloc d'origen de la casa però no va trobar res, i un cop explicada l'anècdota, un dels dos companys de l'autobús li va dir que hagués tingut que acceptar el desig sense posar inconvenient. 

El conte està escrit l'any en que Calders encara estava exiliat a Mèxic, per tant podria ser una metàfora per explicar l'enyorança de l'autor cap a la seva casa, Catalunya. 

El realisme màgic és l'estil d'aquest conte, ja que barreja fets reals amb fets màgics. 

Aquest relat com la majoria dels relats de Calders, no té un final acabat, ja que l'autor vol donar a entendre que l'home encara segueix buscant la seva casa. 

Finalment cal fer referència a la ironia que es mostra entre la conversa dels diversos homes a l'autobús. 

COSES APARENTMENT INTRANSCENDENTS

Un home viu refugiat a una caseta que tenien una família de bona gent en un port. Allí passa molt temps fins que te que tornar a marxar per qüestions polítiques. Com que aquella família li havia tingut molt d'afecte, li van demanar que es fes un retrar per tenir un record d'ell. Ell va acceptar fer-se'n un, encara que li va costar perquè mai li havia agradat fer-se fotos. Aquella mateixa tarda va anar al fotògraf d'un barri que hi havia prop. Quan va arribar, li va exigir al fotògraf que li fes la foto ràpidament, que portava pressa. I així va ser, el fotògraf es va afanyar per fer-li la fotografia. La càmara era de magnesi i en el moment de fer la fotografia, va prendre foc. Les cortines de l'habitatge també van començar a prendre foc, però aquest home i el fotògraf van poder sortir de milacre. Al cap de poques hores ja se sabia la notícia i anunciaven que un bloc de pisos s'havia incendiat i havia causat uns 300 morts.

TEATRE CARAMAR

Dos amics es troben després de molts anys. Un li diu a l’altre que ara és ric i té un teatre a les

afores i que vingui a veure una representació. Aquest hi va, i al asseure’s veu una dona i els dos

es miren recíprocament i s’enamoren. Finalment, el seu amic el desperta i s’adona que tot era

un somni.

En el plantejament, el protagonista es troba amb el seu amic Elies Caramar després de molts

anys, aquest li diu que ara és ric i té un teatre a les afores i que vagi a veure alguna

representació algun dia. En acabar de parlar amb el seu amic, es topà amb un espectacle al mig

del carrer amb un rètol que anunciava les funcions del teatre del seu amic. Seguidament es dirigí

a un home i li comprà una entrada.

En arribar al teatre es trobà amb el seu amic i aquest l’abraçà amb cordialitat i li digué que anés

a asseure’s. El protagonista mira a la llotja del seu cantó i va veure una dona que el va voler

enamorar, va decidir aguantar-li la mirada però ella va fer el mateix. Seguidament descriu la

sensació que li produeix aquell teatre. A l’escenari hi havia una dona cantant que un militar

l’havia abandonada, el públic s’engrescava tot picant de mans acompanyant la música. La

següent representació era una dansarina que començà tocant les castanyoles des de fora

l’escenari, ballava una dansa andalusa, i el protagonista l’impactà el joc de ombres que la

dansarina produïa.

Finalment, després de moltes més representacions, l’home tenia por que acabessin i haver

d’enfrontar-se a la dona de la llotja del costat. Finalment es va enlluernar la sala i la seva mirada

va topar amb la seva. De sobte notà com algú el sacsejava i es despertà i contemplà el rostre

del seu amic Elies Caramar. El teatre era buit i Elies el convidà a sopar i atenuà la seva tristesa.

L'ANY DE LA MEVA GRÀCIA

Aquest conte ens presenta un home que des de que va néixer, té una marca divina al seu cos, exactament una creu al paladar. Passen els anys i no li troba cap utilitat a aquest do. Un dia qualsevol, quan s'apropa Nadal, veu en una botiga una nina que li agradaria comprar-li a la seva filla, però no té prous diners. Llavors, comença a regatejar al botiguer que no cedeix, però li proposa una nina semblant que està per a pintar i finalment decideix comprar-la. A punt d'entrar a casa, aquest home toca la cara de la nina i de sobte queda pintada per art de màgia. Presenta el descobriment a la seva família i es sorprenen molt. La seva dona el convenç per muntar una fàbrica de nines. L'inici del negoci sembla ser esperançador però la bona sort se'ls hi acaba quan surten al mercat unes nines austríaques gairebé iguals i més barates.
L'home, desesperat, va a demanar protecció comercial al govern, però el funcionari li fa entendre que ell en realitat no aporta res a l'economia del país, ni paga impostos ni crea llocs de treball gràcies a aquest do, per tant, no el pot ajudar.

ESTIL PERE CALDERS

Fantasia, humor, cordialitat, to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders , surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules. Els contes de Calders sempre corren l'espai que hi ha entre la realitat i la  irrealitat. Tot és u. No hi ha diferència per a ell. Es caracteritzen amb un desenllaç insòlit les situacions massa quotidianes. 

Trets més característics de l'obra de Calders:

1. L'humor i la ironia.

• Humor que en porta a somriure constantment mentre llegim fina arribar a la rialla.

• Calders mostra la seva fina ironia amb l'expressió de la seva visió crítica de les veritats que ens envolta.

    2. Sorpresa i fantasia. 

• Esdeveniments xocants, inversemblants, fantàstics, extraordinaris. màgics...

   3. L'ús d'una llengua molt acurada i culta.